Per Xavier Vilalta,
Business Director
Platform Services
En un món on la transformació digital és clau per a la competitivitat, les empreses han de trobar un equilibri perfecte entre modernització, control i eficiència. El núvol híbrid ha esdevingut la resposta per a aquelles organitzacions que busquen combinar la flexibilitat del núvol públic amb la seguretat i el rendiment dels entorns on-premise. Però, com aconseguir aquesta integració sense comprometre l’operativitat del negoci?
En aquest article, explorem per què el núvol híbrid continua sent una estratègia essencial i com aprofitar el seu potencial per a una IT més àgil, eficient i preparada per al futur.
Qualsevol entorn empresarial d’IT és una barreja híbrida d’aplicacions modernes i tradicionals. Els models nadius cloud d’aplicacions orientades al client són la cara moderna de l’empresa, mentre que darrere aquesta escena hi ha aplicacions longeves i resistents al canvi que fan la feina pesada.
Segons l’últim pronòstic de Gartner, el 90% de les organitzacions adoptaran un enfocament de núvol híbrid amb vista al 2027. Aquest pronòstic destaca la creixent necessitat que les empreses ampliïn la seva infraestructura de núvol híbrid, especialment a mesura que busquen construir i implementar més càrregues de treball de IA generativa.
Tot i així, els models de negoci actuals i els indicadors de competitivitat dicten que les aplicacions han de rebre actualitzacions periòdiques, integrar-se lliurement amb una varietat de sistemes moderns i tradicionals i donar suport a formes flexibles de treball i consum.
Aquest és el motor darrere de l’anomenat “núvol privat”, o en altres termes, aplicacions on site amb accés a plataformes d’infraestructura d’alta disponibilitat, amb una alta varietat de funcionalitats, automatitzades i comercialment molt flexibles.
Durant els primers dies de l’adopció de models cloud, el núvol privat era un diferenciador competitiu. Va ser un primer pas cap a la modernització per a les empreses més reticents al risc o per a aquelles que s’enfrontaven a restriccions o limitacions en aplicacions que els dificultaven fer la transició al cloud. Semblava un moviment positiu per a aquells remisos a renunciar a la percepció de seguretat i la conveniència de la infraestructura d’IT existent. Avui dia, però, cap empresa pot permetre mantenir els seus sistemes 100% a les seves instal·lacions o basats completament en models de màquines virtuals.
D’aquí ve l’aparició del model de núvol híbrid, que combina l’escala i la flexibilitat del núvol públic amb el control dels sistemes locals sobre les comunicacions, la governança i la sobirania digital. No obstant això, per ser pràctics en aquest model intermedi, cal un nivell de funcionalitat similar al núvol a les instal·lacions on-premise, adaptada a l’entorn únic del propietari i connectada i coordinada amb el núvol.
Continua sent rellevant el núvol híbrid?
En primer lloc, sí. Hi ha moltes raons per mantenir almenys part de la IT a les instal·lacions locals. Pot haver-hi requeriments de sobirania de dades que facin necessari que les dades s’emmagatzemin en una geografia específica per raons reguladores o de privadesa. És possible, també, que es necessiti una latència extremadament baixa per a algunes aplicacions crítiques, que el núvol públic no pot proporcionar.
Podria ser una qüestió de control de costos (en parlem més endavant) i, francament, algunes aplicacions són massa antiquades i inadequades per migrar a un núvol públic. Les aplicacions tradicionals encara necessiten un lloc on ser allotjades.
De la mateixa manera que no demanaríem als nostres pares que utilitzessin un servei de car sharing, algunes bases de dades grans i estàtiques tampoc no pertanyen a un entorn de núvol públic.
“El núvol híbrid ofereix l’escalabilitat i la flexibilitat del núvol públic amb un major control, la qual cosa redueix el temps de comercialització, millora l’experiència del client i optimitza els costos d’IT, complint simultàniament amb els requisits de compliment de normatives, seguretat i sostenibilitat.”
És important tenir en compte que fer servir instal·lacions on-premise no significa ser antiquat. Es poden allotjar aplicacions modernes en contenidors en un núvol privat, però no es pot col·locar una aplicació tradicional al núvol públic sense alguns canvis significatius tant en el disseny de l’aplicació com en els processos empresarials. Es pot convertir ràpidament en un malson de costos i configuració.
Com prendre decisions intel·ligents sobre el núvol
En el debat entre el núvol públic i el privat davant de l’híbrid, tothom sembla oferir alguna variació del mateix consell: trobar l’equilibri adequat.
Tot i que això és cert, no és particularment útil. No es tracta simplement de mirar el seu patrimoni d’IT, classificar les aplicacions en diferents grups i a continuació relaxar-se després d’una feina ben feta.
El fet que una aplicació caigui en un calaix en particular no vol dir que hagi de romandre allà. S’han de desenvolupar roadmaps d’aplicacions basades en l’evolució de les demandes competitives i comercials. L’oportunitat de modernitzar les aplicacions locals és una de les raons clau per mantenir-les allà en primer lloc. Per això, es requereix una infraestructura local avançada que s’acosti a la funcionalitat del núvol, alhora que amplifiqui els beneficis de rendiment, compliment i control d’estar a les instal·lacions on-premise.
Com esmentem anteriorment, es pot executar una aplicació en contenidors a la seva pròpia infraestructura, així que per què no convertir aquesta antiga aplicació local a Kubernetes? L’avantatge és que no ho has de transformar tot alhora. Podeu començar per refactoritzar la funcionalitat, però no s’han de transformar els processos i les xarxes alhora.
Així, es té més control sobre l’entorn propi de xarxa i no s’ha d’adaptar a les regles, polítiques o preus d’un proveïdor de núvol públic. No s’han d’implementar xarxes avançades, microsegmentació o accessos basats en rols.
Pot ser un camí més lent cap a la modernització, però és la opció intel·ligent. Els entorns empresarials complets no es poden modernitzar d’una sola vegada i evolucionen a més de dues velocitats. Els núvols híbrids són més segurs i permeten mantenir les barreres de seguretat, compliment i privadesa. Tampoc no s’ha de limitar la funcionalitat.
Quan una aplicació antiga està prou modernitzada, també es pot aprofitar l’oportunitat per implementar funcions modernes com la IA. De fet, es pot aprofitar l’escalabilitat i el baix cost del núvol per entrenar el model i, a continuació, portar-lo perquè s’executi a les instal·lacions on-premise. Un exemple de combinar el millor dels dos mons, on-premise i cloud.
Amb cada aplicació que es modernitzi, ens apropem més a una infraestructura veritablement portàtil. Sempre que els requisits empresarials romanguin coherents, es poden mantenir aquestes aplicacions on-premise de manera segura, però és possible que s’arribi a un punt d’inflexió on el núvol tingui més sentit.
Si els impulsors del negoci canvien, com una necessitat més gran d’escalabilitat o llançaments més freqüents, l’aplicació ja estarà a punt per al núvol. O bé, es poden augmentar aquestes càrregues de treball amb funcionalitat o dades duna aplicació o base de dades basada en el núvol sense moure tota l’aplicació local al núvol. El que ens porta a…
Què no s’hauria de moure al núvol?
És important tenir en compte que certes aplicacions mai no podran traslladar-se al núvol. Els requisits de compliment o seguretat, els alts costos de commutació o les grans càrregues de treball estàtiques es troben entre les barreres per moure certes aplicacions al núvol públic.
Diguem que ets propietari d’aquesta gran base de dades que esmentem anteriorment. Maneja grans càrregues de treball que sempre s’executen en una peça de hardware més antiga. Es podria considerar moure’l al núvol per eliminar el cost de manteniment i actualització del hardware. A curt termini això pot ser cert, però només s’està canviant Capex per Opex. A llarg termini, els costos de còmput es tornaran significants.
En aquest cas, els nostres pares pertanyen exactament on se senten més còmodes: amb el cotxe propi. De tant en tant, canviar una bombeta o emplenar el dipòsit de l’eixugaparabrises és un inconvenient menor en comparació d’explicar constantment per què ara comparteixen un cotxe amb un grup de persones desconegudes amb hàbits de conducció diferents. I poden gaudir de les comoditats més modernes sense sacrificar la comoditat i la seguretat del propi vehicle.
La (suposem) última paraula sobre el núvol híbrid
Tot i l’atractiu del núvol públic, és clar que encara hi ha un lloc per al núvol híbrid i els entorns locals. Tot i que sovint es presenta com el principi i la fi de la informàtica moderna, el núvol públic no és adequat per a totes les aplicacions.
Amb el núvol híbrid, es pot modernitzar sense concessions, reduint el temps de comercialització, millorant l’experiència i optimitzant els costos, alhora que proporciona control sobre el compliment, la seguretat i la sostenibilitat.
Si vols obtenir més informació sobre com un enfoc de núvol híbrid intel·ligent pot ajudar-te a tancar la bretxa entre el negoci i la IT, a Abast estem a punt per ajudar-te. Contacta’ns a través del nostre formulari web.